L’aplec de Penyagolosa!

Ja s’ha acabat l’aplec de Penyagolosa a Benafigos! Un dels aplecs més esperats, el qual ens ha agafat a molts encara amb la ressaca al cos dels anys de pandèmia.

D’un aplec sempre s’espera que actue com a pegament, com a factor d’unió, d’agermanament dels pobles de Penyagolosa. Eixe és l’objectiu principal, després ve lligat la identitat, la llengua, la cultura, i per a molts simplement el fet d’estar en bons amics fent festa o simplement contant-nos les misèries amb cervesa, gintònic i aigua (torno a la ressaca pandèmica).

Siga com siga, a la majoria ens dura estos dies la ressaca de l’aplec (molt millor que l’altra). I a pocs ens du a la reflexió sobre la mateixa naturalesa i el futur de l’aplec.

Ací vos compartisc una sèrie de reflexions fetes amb voluntat constructiva i des de fora:

1. Hi ha un fil umbilical que unix els aplecs, el de Penyagolosa amb el dels Ports, o el que va ser de la Sénia amb el dels Ports. Es comparteix estima pel territori, la llengua i la cultura. La relació entre tots els aplecs ha de ser d’igual a igual, açò no va de jerarquies, perquè el de Penyagolosa és jove, i si es vol, pot canviar encara moltes dinàmiques de funcionament intern, necessàries per tal de garantir-ne la supervivència. Per exemple, la sostenibilitat, la qualitat per damunt de la quantitat, més aprofundiment en l’autogestió i l’assamblearisme, més implicació de les administracions municipals, mancomunitats i iniciativa privada, etc.
2. Ja s’ha acabat la primera roda de pobles, i la impressió en general és que dels 4 pobles només Atzeneta del Maestrat té suficient múscul (massa social) per poder assumir l’organització de l’aplec cada 4 anys i no morir en l’intent, els més menuts (Xodos i Benafigos) poden patir més (tot i que amb ganes i il·lusió tot se supere). Potser és un bon moment per replantejar-se la inclusió d’altres pobles: descartada la zona aragonesa de Penyagolosa i els pobles del vessant sud i sud-est (les Useres, Villahermosa, Llucena) a mi em resulta bastant raonable i lògica l’opció Culla.
3. Culla té molt de lligam amb Penyagolosa, només amb la devoció del poble cullerà a Sant Joan de Penyagolosa, ni els més de 30 km de recorregut de la romeria ni els desnivells del riu Montlleó fan separar Culla de Penyagolosa. Per història, els vincles de Culla, cap de la Setena en el Maestrat, amb la resta de pobles que en formaven part (Vistabella del Maestrat, Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Benassal, la Torre d’en Besora i Vilar de Canes), parla molt de la influència poderosa des d’època islàmica gairebé. Seguint amb l’argumentari a favor, també seria una bona manera d’implicar més mancomunitats de joventut, o fins i tot establir marcs de col·laboració i projectes en comú. És fàcil trobar carrers a Culla on es pot admirar la bellesa del gegant de pedra al fons, sobretot des del castell. I alguns joves de Culla ja tenen el costum d’anar als concerts de nit, hi ha un interés. També hi ha relació social entre Culla i els pobles de Penyagolosa. Tot el que he dit però, no serveix de res si l’aplec de Penyagolosa es va concebre per establir simplement el marc mental d’actuació dels 4 pobles de l’actual Mancomunitat de Penyagolosa. Això ho desconec, però ací va la meua proposta.
4. A un territori de muntanya com ho és este, amb un entorn tan fràgil com vulnerable, no tot s’hi val. Cal tindre en compte molts factors mediambientals i la prioritat sempre hauria de ser la sostenibilitat. El fet d’optar per gots reciclables és un pas endavant que estalvia la contaminació de plàstics, però esta voluntat per exemple no la vaig vore en la zona del menjador, per això crec que es podria reforçar més encara el compromís amb la sostenibilitat i a poc a poc implementar mesures dirigides a l’assoliment d’este objectiu. Sostenibilitat i massificació no van de la mà, ja ho sabeu. I com tot està per fer, tot és possible.
5. Es va vore una voluntat a l’hora de prioritzar tant el descans del veïnat, fent els concerts de nit al frontó, com dels visitants, un encert els càmpings familiar i general. Vaig acabar molt content de vore molta gent fent gasto en el menjador i les barres. Els de casa donant-ho tot, com ha de ser!
6. Per acabar, donar l’enhorabona a tota l’organització pel gran treball fet durant estos dies, el personal de les paelles, del menjador, de les barres, a totxs, només qui sou a dins sabeu tota la feina que porta al darrere!

Res més, llarga vida a l’aplec i passeu un bon estiu! Ens veiem prompte segur! 🙂

Magdalena, festa plena?

[article publicat al diari La Veu el dia 21 de març de 2017]

Hola de nou!

Avui m’he alçat inspirat! Per això vull compartir amb tots vosaltres una reflexió. Una reflexió, tanmateix, fonamentada amb fets. Després que cada u que extraga les seues conclusions.

Les festes de la Magdalena a Castelló de la Plana, declarades d’interés turístic internacional, han vingut precedides de dos incidents polèmics.

A enumerar:

1. La polèmica per la no-participació del Messó del Vi de la IGP Vins de Castelló. Ara feliçment resolta per la implicació d’una gaiata. Sobre la qüestió només vos diré que mireu d’una banda l’article del company Xavier Ginés, i el de la regidora de festes, Sara Usó. Sense aprofundir en detall, només diré que el Messó del Vi de la IGP s’havia fet durant estos últims 4 anys un lloc en les festes, amb un producte de la terra que genera valor i benefici als nostres cellers, en un ambient sa, un entorn net, i on pots gaudir de l’experiència de tastar el vi de la terra servit i explicat pels mateixos cellers; tot això que dic dista molt, i en tots els sentits, del que per desgràcia s’havia convertit el Messó del Vi durant anys recents, en un alcoholòdrom. També entenc el posicionament de l’Ajuntament, que en tot procediment d’adjudicació ha de primar el criteri econòmic per damunt de tot altre, per a evitar impugnacions que podrien ser un greu contratemps en l’organització de les festes. Tot i això, sincerament crec que en la qüestió també subjau un component de falta de sensibilitat amb els cellers de Castelló. Falta d’entesa. Diàleg. Castelló de la Plana, la capital, tirant pel dret sense mirar el rerepaís. Una altra vegada més.
2. Esta altra polèmica, per la volada que ha adquirit, mereix captar tota la nostra atenció des del Maestrat. Pablo Sebastiá va escriure un article al Mediterráneo de títol Magdalena Festa Plena en el qual explica de manera gens afortunada l’incivisme a les festes, apuntant a la gent dels pobles. Si bé és cert, que posteriorment va demanar disculpes, ací, la veritat és que el seu article inicial ja havia fet fortuna a les xarxes, viralitzant-se ràpidament amb tot tipus de comentaris contraris. Fins i tot, va haver de contestar un alcalde del Maestrat, Santiago Agustina, com a alcalde d’Atzeneta del Maestrat (imatge adjunta, curiosament no està l’enllaç al web) en una mostra més que evident del malestar que les paraules de Pablo han generat entre la gent de poble.

I des del Maestrat què en podem extraure de tot això? Quina lliçó n’obtenim?

1. Que Castelló de la Plana, la capital, és una ciutat que des de sempre ha viscut tancada en si mateixa. No ha sabut exercir la capitalitat que li ha atorgat l’organització administrativa centralista, i com a metròpoli no ha sabut gestionar la seua província.
2. Que la gent de poble històricament ha sigut objecte de comentaris entre la gent de Castelló de la Plana «els que aparcaven el cotxe més amunt de la via de tren». L’article de Pablo n’és una mostra (per més que s’hi haja retractat).
3. Que Castelló de la Plana és un ciutat d’origen agrícola, de poble, i sinó només cal recordar «l’orgull de genealogia» de Pasqual i Tirado. Cal tindre-ho en compte tot això sempre, no només durant 9 dies a l’any.
4. Que el periòdic Mediterráneo és un mitjà polèmic que per a res ajuda amb la seua línia editorial, ni a fer capitalitat des de Castelló de la Plana, ni a fer comarca des dels pobles. I a qui ajuda? Responeu-vos-ho.
5. Que a la gent del Maestrat ens aboquen contínuament a fer les gestions a la capital. Tot està dissenyat cap a la capital: les autovies, infraestructures, els estudis, l’administració, la sanitat, etc. Ens expulsen amablement dels nostres pobles a fer vida a la capital, quan la capital no sempre acull de la millor manera la gent de poble. Forasters.
6. Ja va sent hora que el Maestrat actue com un subjecte, amb PLENA consciència, amb sentiment de pertanyença al territori, i reivindicatiu, amb voluntat col·lectiva. Ens hem de coordinar des de tots els àmbits: cultural, social, econòmic, etc. Estes actituds capitalines ens han de reforçar en la nostra voluntat d’existir. Només si ens creiem el Maestrat, i actuem en conseqüència, el futur serà nostre.

Bones festes a la gent del Maestrat que des de sempre baixa a la Magdalena a fer FESTA!