Reflexions sobre la violència de gènere

És difícil i complicat escriure este post. Realment poder parlar d’estes coses obertament no hauria de representar cap problema en una societat que es fa dir avançada. Malauradament, encara queda molt de camí per recórrer.

Em referisc a la violència de gènere. He llançat el tema en l’aire amb uns amics i no he rebut les respostes desitjades.

La majoria de contertulians, hòmens, han destacat la discriminació positiva cap a les dones que la justícia practica i han reduït els casos de violència justificant la sobreexposició de dones begudes a lloms d’hòmens en el famós Chupinazo de San Fermín, pontificant que “qui no vulga pols que no vaja a l’era”.

A tot això, jo he comentat:

1. Que el sexe masculí és històricament i genèticament violent. Ho justifico en el fet que a l’home li corresponia des de temps prehistòrics tasques com la defensa de la tribu. I eixa defensa s’exercia amb violència, per la supremacia de les armes i la força.
2. Que el comportament del sexe masculí en multituds i sota l’efecte de l’alcohol i dels estupefaents sol ser gregari, d’actuar en grup i tindre comportaments dominants i primaris sobre la resta.
3. Que el respecte i la tolerància ha de ser la base de les regles del joc entre tots. El respecte no es guanya amb les teues accions, ja el tens pel fet de ser persona.  El respecte no es mostra només amb bones paraules i intencions, sinó també pels teus gestos. En este sentit, no envair l’espai vital de l’altra persona (si no és coneguda) ni fer gestos ofensius i agressius amb el dit és un bon començament per a interactuar.
4. Que la violència s’exercix de moltes maneres, i la justícia només actua en el cas de la violència física, que és potser la més visible, però cal anar més enllà, tot i que cal reconèixer que és complicat perquè no es poden envair espais d’intimitat de la parella.

Si penseu com jo potser sigueu titllats de feministes, és el que passa quan hi ha dos posicions tan enfrontades. Jo crec que intento ser realista i pragmàtic. El que cal fer és parlar-ne, des de la convivència i el respecte mutu. Asserenar les maneres, abaixar el to i afavorir el diàleg; la convivència entre les persones (homes, dones, gays, lesbianes, transsexuals,…) és massa bonica com per a malmetre-la amb actituds i comportaments inadequats.

Les institucions i la societat van pel bon camí promovent iniciatives dirigides a evitar els casos d’assetjament i atac sexual a dones en festes. L’autodefensa feminista és una eina que s’ha posat en pràctica molt abans a Euskal Herria que a casa nostra, però anem fent camí i a poc a poc es veuen progressos, per una societat igualitària i lliure sexualment (sobretot de prejudicis).

La societat no es canvia d’un dia a un altre.