Benvinguts al Maestrat

[Article publicat al mitjà digital La Veu del País Valencià (22/4/2016)]

Benvinguts sigueu, estimats lectors de La Veu del País Valencià. Primer de tot voldria donar les gràcies a La Veu, perquè només amb el simple gest de facilitar-nos un espai de comunicació, ens han obert la porta cap al País Valencià. La veritat és que som una comarca, el Maestrat, un tant silenciada en els mitjans de comunicació. Per tant MOLTES GRÀCIES a La Veu per l’aposta que fan de donar-nos veu, mai millor dit!

També volia agrair al benassalenc Pere-Enric Barreda i Edo, traspassat a l’abril de 2014, el seu amor per la nostra llengua i pel Maestrat, les seues passions, a qui, sens dubte mai podrem agrair la seua ingent tasca a favor de la recuperació de l’autoestima com a veïns del Maestrat a través dels seus escrits i de les seues accions, sempre positives en favor de la cultura comarcal. Mai t’oblidarem company, seguim la teua senda!

Espero, estimats lectors, que amb les meues aportacions puga contribuir a una millor comprensió de la realitat de la nostra comarca, del Maestrat, comarca històrica i natural des de la fundació del Regne de València. Parlem d’una comarca històrica i a la vegada desconeguda per a la majoria de la societat valenciana.

Qui vos escriu és de Vilanova d’Alcolea, poble segurament i tristament més conegut per l’aeroport de Castelló que no pel fet de ser la porta del Maestrat.

Som un territori on una bona part del turisme valencià passa el temps d’oci, però no s’interessa mai per qui som. Som un territori molt preuat pels seus valors culturals, lingüístics, naturals, patrimonials, però desconegut per a la majoria de la societat valenciana. Som el país de l’oliva, de l’ametla, de la carrasca, de la garrofera. Som una terra amb molts matisos que ens dóna productes de primeríssima qualitat: pataques, tòfones, ametles, bolets, avellanes, oli, licors, carxofes, tomates de penjar. Som un territori prehistòric habitat pels ancestres dels barrancs de la Valltorta, de Gasulla i de la Saltadora; i històric, hereu del pas de diverses civilitzacions que van deixar llavor. Som una comarca extensa, que comprén des de Penyagolosa fins al port de Vinaròs, des de Rossell fins a Vilanova d’Alcolea, des d’Ares i Atzeneta fins a Alcalà de Xivert. Som un poble amb profundes conviccions religioses, i amb una tradició cultural que va des dels balls plans a les danses religioses i processionals; de les jotes, fandangos i seguidilles al cant d’estil malauradament ja extingit. Som una cultura profundament mediterrània que participa del foc a través de les festes de Sant Antoni i les Falles.

En realitat som tant, que espero estar a l’altura de l’envit i fer-vos coneixedors, a través dels escrits, d’un territori del qual se’n sap poc, a pesar de la importància que sempre ha tingut en l’imaginari col·lectiu del nacionalisme valencià com a concepció del país.

En els pròxims escrits meus i dels companys, i a través de l’espai Maestrat que ens facilita La Veu, aprofundirem sobre la realitat del Maestrat i ens endinsarem fins a les seues arrels, espero que este viatge que compartirem el puguem gaudir, tant vosaltres com jo mateix. Per això vos demano que m’acompanyeu en el proper escrit.

Fins aleshores quedem!

Magdalena, festa plena?

[article publicat al diari La Veu el dia 21 de març de 2017]

Hola de nou!

Avui m’he alçat inspirat! Per això vull compartir amb tots vosaltres una reflexió. Una reflexió, tanmateix, fonamentada amb fets. Després que cada u que extraga les seues conclusions.

Les festes de la Magdalena a Castelló de la Plana, declarades d’interés turístic internacional, han vingut precedides de dos incidents polèmics.

A enumerar:

1. La polèmica per la no-participació del Messó del Vi de la IGP Vins de Castelló. Ara feliçment resolta per la implicació d’una gaiata. Sobre la qüestió només vos diré que mireu d’una banda l’article del company Xavier Ginés, i el de la regidora de festes, Sara Usó. Sense aprofundir en detall, només diré que el Messó del Vi de la IGP s’havia fet durant estos últims 4 anys un lloc en les festes, amb un producte de la terra que genera valor i benefici als nostres cellers, en un ambient sa, un entorn net, i on pots gaudir de l’experiència de tastar el vi de la terra servit i explicat pels mateixos cellers; tot això que dic dista molt, i en tots els sentits, del que per desgràcia s’havia convertit el Messó del Vi durant anys recents, en un alcoholòdrom. També entenc el posicionament de l’Ajuntament, que en tot procediment d’adjudicació ha de primar el criteri econòmic per damunt de tot altre, per a evitar impugnacions que podrien ser un greu contratemps en l’organització de les festes. Tot i això, sincerament crec que en la qüestió també subjau un component de falta de sensibilitat amb els cellers de Castelló. Falta d’entesa. Diàleg. Castelló de la Plana, la capital, tirant pel dret sense mirar el rerepaís. Una altra vegada més.
2. Esta altra polèmica, per la volada que ha adquirit, mereix captar tota la nostra atenció des del Maestrat. Pablo Sebastiá va escriure un article al Mediterráneo de títol Magdalena Festa Plena en el qual explica de manera gens afortunada l’incivisme a les festes, apuntant a la gent dels pobles. Si bé és cert, que posteriorment va demanar disculpes, ací, la veritat és que el seu article inicial ja havia fet fortuna a les xarxes, viralitzant-se ràpidament amb tot tipus de comentaris contraris. Fins i tot, va haver de contestar un alcalde del Maestrat, Santiago Agustina, com a alcalde d’Atzeneta del Maestrat (imatge adjunta, curiosament no està l’enllaç al web) en una mostra més que evident del malestar que les paraules de Pablo han generat entre la gent de poble.

I des del Maestrat què en podem extraure de tot això? Quina lliçó n’obtenim?

1. Que Castelló de la Plana, la capital, és una ciutat que des de sempre ha viscut tancada en si mateixa. No ha sabut exercir la capitalitat que li ha atorgat l’organització administrativa centralista, i com a metròpoli no ha sabut gestionar la seua província.
2. Que la gent de poble històricament ha sigut objecte de comentaris entre la gent de Castelló de la Plana «els que aparcaven el cotxe més amunt de la via de tren». L’article de Pablo n’és una mostra (per més que s’hi haja retractat).
3. Que Castelló de la Plana és un ciutat d’origen agrícola, de poble, i sinó només cal recordar «l’orgull de genealogia» de Pasqual i Tirado. Cal tindre-ho en compte tot això sempre, no només durant 9 dies a l’any.
4. Que el periòdic Mediterráneo és un mitjà polèmic que per a res ajuda amb la seua línia editorial, ni a fer capitalitat des de Castelló de la Plana, ni a fer comarca des dels pobles. I a qui ajuda? Responeu-vos-ho.
5. Que a la gent del Maestrat ens aboquen contínuament a fer les gestions a la capital. Tot està dissenyat cap a la capital: les autovies, infraestructures, els estudis, l’administració, la sanitat, etc. Ens expulsen amablement dels nostres pobles a fer vida a la capital, quan la capital no sempre acull de la millor manera la gent de poble. Forasters.
6. Ja va sent hora que el Maestrat actue com un subjecte, amb PLENA consciència, amb sentiment de pertanyença al territori, i reivindicatiu, amb voluntat col·lectiva. Ens hem de coordinar des de tots els àmbits: cultural, social, econòmic, etc. Estes actituds capitalines ens han de reforçar en la nostra voluntat d’existir. Només si ens creiem el Maestrat, i actuem en conseqüència, el futur serà nostre.

Bones festes a la gent del Maestrat que des de sempre baixa a la Magdalena a fer FESTA!